L’univers, encara al segle XXI, segueix ple de misteris naturals que esperonen la imaginació de científics, viatgers i pirates malais. Si aquest misteri és menor que fa mil anys, però, si ara tenim una certa idea de què passa a la fossa de les marianes, a la via làctia o al cim del tibidabo, és degut al treball i a l’heroisme d’algunes persones remarcables. No, no parlo de Charles Darwin, Watson i Crick, o Albert Einstein: em refereixo a la gent que realment ens ha apropat ciència i natura, els pioners de la comunicació científica. Noms com Carl Sagan, Jacques Cousteau o Steve Irwin galardonen un elenc de genis capaços de fer-nos entendre la relativitat general, seguir el procés reproductiu d’un tauró blanc o rebolcar-nos al fang amb un cocodril. Avui, voldria centrar-me en dues d’aquestes persones, potser més anònimes que les que acabo de citar, però no menys admirables: Maurice Patry i Natan Slifkin.[@more@]
Francès d’origen, Maurice Patry va ser des de sempre un enamorat dels tròpics i de la vida salvatge. Ja al 1951, amb 27 anys, va atravessar 9000 kilòmetres de Gabon a Moçambic amb la única companyia d’un kayak i del seu amic Maurice Havot. Més tard, es va establir al Gabon per portar safaris, però la seva gesta més remarcable, la fita responsable d’escriure el seu nom al llibre de la història, la va dur a terme ja gran, entre el 1983 i el 1986 a la illa indonèsia de Sulawesi (Cèlebes). Durant aquests anys, en Maurice va organtizar 9 expedicions solitàries per la jungla, suportant malalties, calors infernals, gana i set amb un sol objectiu: Trobar la llegendària babirussa. Després de 4 anys i a l’expedició número 10, en Patry estava a punt de renunciar. No acabava d’entendre perquè portava 4 dies amagat dins d’un toll d’aigua salada, envoltat dels seus propis excrements, a punt de defallir d’inanició. Però la seva perseverància i el fet de portar 96 hores en silenci absolut finalment va donar els seus fruits: de darrera la vegetació impenetrable, va aparèixer una mena de porc amb quatre banyes, tal com si fos un cérvol. Allà estava, finalment. No era un mite, no era una ridícula creació d’un taxidermista sense escrúpols: La babirussa, el porc-cérvol, existia.
I això ens porta al segon personatge d’avui. Perquè avui, 20 anys després, ja sabem que té tres estómacs, i les peülles dividides en dos (com les vaques). Però ens falta la resposta a la pregunta definitiva, a la qüestió, que, ben segur, tots vosaltres us heu plantejat només conèixer la existència de la babirussa: És la babirussa kosher? Això és, els jueus poden menjar babirussa? Hi ha una manera per la qual els descendents d’Abraham puguin afartar-se a salsitxes i bacon sense anar a l’infern? Per una banda, la llei jueva, la “Shulchan Aruch”, afirma que tot animal amb peülles i banyes és de fet com una vaca i no com un porc, i pot ésser menjat. Ara bé, per altra banda, la bèstia s’assembla molt sospitosament a un garrí… El dilema sembla insoluble, i de fet ha angoixat a la comunitat ortodoxa durant les últimes dues dècades. Ara, però, no cal patir més. Afortunadament, Natan Slifkin, també conegut com “el rabí zoològic”, té la resposta. Si ens fixem en que les banyes de la babirussa no són tals, sinó que son ullals sobredimensionats, i en que de fet mai se l’ha observat rumiant, arribarem a la conclusió correcta: la babirussa és un porcot, i no és kosher. Gràcies, Natan. El teu saber, els teus vídeos divulgatius (imprescindibles) i la teva energia et col·loquen entre els grans de la divulgació i tranquil·litzen les nostres consciències.
